Refranys

 Refranys

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer. 

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

• Al seu temps: que hem de tenir paciència i no voler fer-ho tot aviat. 

• Anar a contrarrellotge: anar molta pressa i amb un temps límit.

• Del temps d'Adam: molt antic.

• El temps és el millor conseller: que el temps t'ensenya molt.

• El temps perdut mai més torna: que el temps que hem perdut mai el recuperarem.

Reflexions

Reflexions

        1. Explica quina és la cosa que més et fa enfadar del món i per què? (Com et fa sentir, quines sensacions tens...)

Lo que mes ens fa enfadar es que en digin mentides , que en facin esperar  , perquè odi les mentides i lo altre perquè no suport espera no me agrada. 

Tots Sants

Tots Sants

              1. Fes una comparativa de la festa de Tots Sants i la festa de Halloween. Penja imatges de cada una. Procura emprar correctament les quatre habilitats lingüístiques: Correcció, adequació, cohesió i coherència.

1. Cerca informació sobre qui era Nietzsche i escriu les coses més rellevants de la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona.

2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.

3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer a Röcken (Alemanya) el 15 d'octubre del 1844, i va morir a Weimar (Alemanya) el 25 d'agost del 1900. Recordem el filòsof llegint-ne 14 reflexions.
 

Foto: Wikipèdia

1. Tot el que es fa per amor es fa més enllà del bé i del mal. 

 Que el amor no enten del be i del mal.

2. Ser independent és cosa d'una petita minoria i és el privilegi dels forts. 

 Que ser independent es ser lliure. 

3. El qui té un per què viure pot plantar cara a qualsevol com.

 Que te po per perdre . 
4. El destí dels éssers humans està fet de moments feliços, que a tota la vida n'hi ha, però no d'èpoques felices.

 Que no sempre es tot bo i feliç. 
5. Qui lluita contra els monstres ha de vigilar que no es converteixi en un d'ells.

Que cuants  
6. La mentida més comuna és aquella amb què un s'enganya a ell mateix.

 Que quant fas a veure algo que no es vere es com mentir-te a tu mateix. 
7. Tota convicció és una presó. 

 ser caperrut.
8. La potència intel·lectual d'un home es mesura per la dosi d'humor que és capaç d'utilitzar. 

9. Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat 

Que nomes tu pots xerra de la teva vida.

10. El món real és molt més petit que el món de la imaginació.


11. El pensador sap considerar les coses més senzilles del que són.

12. La guerra torna estúpid el guanyador i rancorós el vençut. 

13. El valor d'un home es mesura per la quantitat de soledat que pot suportar. 

14. Tenir fe vol dir no voler saber la veritat.

  1. Defineix amb una frase el tema d'aquest poema
Tramiti les coses cantant.

.

       2. Quin missatge vol transmetre.
Que volen  

       3. Fes-ne un resum

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

EXERCICI

OMPLI ELS BUITS AMB LES GRAFIES CORRESPONENTS. ESGLÉSIA BASILICAL DE MONTSERRAT EL PA ÀnIM NO PORTA RENT HO COMPRAREM EN AQUEST BAzAR UNA EXPOsICIÓ DE CALES GÒTICS VOLS COsIR-ME LA CAmisa? ELS ANIMALS RIzÒFAGS MENGEN ARRELS BEsTIAR TRANsHUMANT S’HA ENFONsAT ESTREPITOsAMENT QUINA ÉS LA CAU__A DE LA RIQUEsA? HAN TROBAT UN TREsOR BIzANTÍ LA GAsOLINA I LA BENZINA REPOsAVA SOTA UN SALze LA INTRANsIGÈNCIA ÉS DOLENTA COM UNA METzINA EN UNA HORA S’HAN FET UNA DOTzENA DE TRANsACCIONS MANIFESTEM ADHEsIÓ A LA DEMANDA DE LA BAsÍLICA DEL BAzAR. S’HA AMAGAT EL CALzE A LA CAMIsA I HA COMENÇAT A COsIR. LA CRIsI DE LA DONzELLA LI HA ENFONzAT L’ÀNIM

Exercicis dossier tema 1

Exercicis dossier tema 1

   1. Cerca informació sobre el Relleu i les seves diferents formes.

• Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
• Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
• Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
• Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
• Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
• Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
• Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
• Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
• Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
• Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
• Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
• Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
• Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
• Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
• Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
• Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

   2. Cerca informació sobre les etapes del cicle de l'aigua i penja-la al teu blog.

1. Evaporació: L'aigua s'evapora en la superfície oceànica, sobre la superfície terrestre i també per als seus organismes, el fenomen de la transpiració en plantes i sudoració en els aliments.

2. Condensació: L'aigua en forma de vapor puja i es condensa formant els núvols, constituts per petites gotes d'aigua. 

3. Precipitació: Es produeix quan l'aigua que forma els núvols es refreda accelerant la condensació i enfonsant les gotetes d'aigua per formar gotes majors.

4. Infiltració: Això passa quan l'aigua arriba al terra.

5. Escorrentia: Diversos mitjos per els que l'aigua líquida es llisca costa abaix per la superfície del terreny.  

   3. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
     Llacs, rius i torrents
   4. Cerca informació sobre els diferents tipus de climes i explica més detalladament el nostre clim

• Clima àrid
• Clima atlàntic

• Clima continental

• Desert polar

• Clima equatorial

• Clima mediterrani
• Clima mediterrani continentalitzat

• Clima polar

• Clima de la sabana
• Semidesert
• Clima subhumit
• Clima submediterrani
• Clima subtropical
• Clima subtropical humitClima subàrtic
• Clima sínic

• Clima temperat
• Clima tropical

El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical

El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hídric durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'estiu. D'altra banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical.

Exercicis dossier tema 1

Exercicis dossier tema 1

   1. Cerca informació sobre el Relleu i les seves diferents formes.

• Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
• Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
• Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
• Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
• Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
• Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
• Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
• Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
• Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
• Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
• Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
• Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
• Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
• Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
• Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
• Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

   2. Cerca informació sobre les etapes del cicle de l'aigua i penja-la al teu blog.

1. Evaporació: L'aigua s'evapora en la superfície oceànica, sobre la superfície terrestre i també per als seus organismes, el fenomen de la transpiració en plantes i sudoració en els aliments.

2. Condensació: L'aigua en forma de vapor puja i es condensa formant els núvols, constituts per petites gotes d'aigua. 

3. Precipitació: Es produeix quan l'aigua que forma els núvols es refreda accelerant la condensació i enfonsant les gotetes d'aigua per formar gotes majors.

4. Infiltració: Això passa quan l'aigua arriba al terra.

5. Escorrentia: Diversos mitjos per els que l'aigua líquida es llisca costa abaix per la superfície del terreny.  

   3. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
     Llacs, rius i torrents
   4. Cerca informació sobre els diferents tipus de climes i explica més detalladament el nostre clim

• Clima àrid
• Clima atlàntic

• Clima continental

• Desert polar

• Clima equatorial

• Clima mediterrani
• Clima mediterrani continentalitzat

• Clima polar

• Clima de la sabana
• Semidesert
• Clima subhumit
• Clima submediterrani
• Clima subtropical
• Clima subtropical humitClima subàrtic
• Clima sínic

• Clima temperat
• Clima tropical

El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical

El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hídric durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'estiu. D'altra banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical.