Temes diversos

Temes diversos

 


1. Fes la sinopsi de la darrera pel·lícula que hagis vist. Acompanya-la d'imatges.

   2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

   3. Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir


 4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Celebram el Dia Internacional de la Poesia amb aquesta fadeta...

Celebram el Dia Internacional de la Poesia amb aquesta fadeta...

Hem trobat a la biblioteca una fada que va volant amb les seves aletes per  les prestatgeries i escampa, al seu pas, una aroma poètica . Serà perquè avui és el Dia de la Poesia? Quins poemes ens regalarà? Sent flaires de primavera... d'alguna flor que portarà? Deixem que voli per tot arreu, tirem pètals al seu pas, obrim-li portes i finestres i, segur que ens visitarà. Si la trobes, deixa-la anar, viatja a altres cases, que tambè la volen estimar.

Compartim, entre tots, grans i menuts, la màgia d'aquesta Fada de la Poesia.

Una fada encantadora

va buscant amics i amigues

pels carrers de tot el món,

per la Pampa i la sabana,

per la Xina i el Japó,

i ha arribat a casa nostra

com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,

campanetes, mocadors,

collarets de pasta fina

i un grapat de bon humor.

És tendreta,

amorosa, 

delicada

i atrevida.

És dolceta,

capritxosa,

descarada,

divertida...

Pot ser grisa,

esguitosa, 

també trista,

melancòlica

o festiva.

Pot ser així com tu vulgues

i el seu nom és

Poesia.

(M. Dolors Pellicer)

La il·lustració és de Leticia Zamora.

               1.  Explica el significat del poema. Qui és la protagonista?

Una fada molt alegra 

Leticia Zamora

               2. Com la descriu, de manera positiva o  negativa? Justifica la teva resposta.

La descri d'una manera positiva y negativa com per exemple  que es molt alegra, divertida i cariñosa pero a la vegada es una nina descarada, trista, capritxosa

               3. Cerca informació sobre quan es va començar a celebrar el dia internacional de la poesia.

El Día Mundial de la Poesía,fue propuesto en 1998 por la organización Unesco, se celebra cada 21 de marzo con el propósito de consagrar la palabra esencial y la reflexión sobre nuestro tiempo.

Exercicis interactius

Exercicis interactius

Feu clic a l'enllaç http://catala-2-eso.blogspot.com.es/2015/04/signes-de-puntuacio.html per a obrir el recurs.

Poesia en veu de dona

Poesia en veu de dona

  

Me habían dicho que no existía

(Jhoana Patiño)

Me habían dicho que no hablara

Me habían dicho que no era buena

Me habían dicho que no valía

Que el amor no existía

Y que los golpes me los buscaba.

Me habían dicho que no preguntara

Que no soñara

Que no aguantara

Que las mujeres no pensaban

Que mi destino era la casa, la cama y la rabia

Me habían dicho que no podía

Que no debía

Que me quemaría

Que me odiarían

Y yo les creí

Y yo lo permití

Y yo lo cambié.

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

El amor

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca el significat de les paraules en negreta.

Valía: Cualidad de la persona que merece consideración o aprecio por sus características, especialmente intelectuales.
Soñara: Imaginar cosas o sucesos que se perciben como reales mientras se duerme.
Quemaría: Hacer arder una cosa o abrasarla con fuego
Creí:  Considerar o aceptar una cosa como cierta sin tener pruebas irrefutables de ella

 5. Opinió personal.

1. No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
2. Cuando abril abrilea, bien luce la primavera.
3. Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.
4. Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
5. Pascuas nevadas, en primavera galas.
6. Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
7. Tras invierno miserable, primavera detestable.
8. Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
9. En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo (verano en su acepción etimológica, hoy anticuada, de primavera).
10. ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
11. El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
12. En primavera, la sangre corre ligera.
13. La primavera, la sangre altera.
14. Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
15. Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
16. Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
17. Llegadas las golondrinas, el verano encima (este refrán demuestra que la voz verano está empleada en su acepción de primavera).
18. ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.

     Comenta quince de los 18 refranes sobre la primavera que tienes a continuación, explica el contenido y di por qué te han llamado la atención.

1:  No hay tiempo que no vuelva
2: El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
3: Llegadas las golondrinas, el verano encima
4: Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
5: Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
6: Tras invierno miserable, primavera detestable.
7: Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
8: En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo
9: ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.
10: Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
11: Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
12: No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
13: Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
14: ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
15: Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.

La primavera

La primavera

1. A la primavera no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn (Es pren com a exemple la filadora per indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa).
2. Al (o En el) llit, tot l'any és primavera (S'hi està molt bé)
3. Falsa primavera, enganya al bestiar.
4. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Es creu que si aquest ocell ve aviat, l'hivern serà llarg).
5. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.
6. Oreneta primerenca, primavera calorenca (Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa).
7. Pastor per la primavera no et deixis la capa ni berena.
8. Per la primavera, pastor, no deixis la capa, ni la brena (o la berena) (Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats).
9. Primavera arribada, ovella esquilada (Calendari del pastor).
10. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala (A l'abril és més convenient la pluja que el bon temps).
11. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol (El roquerol arriba una setmana abans que les orenetes).
12. Tramuntana de primavera, pluja al darrere.
13. Una flor no fa primavera (Un sol cas no pot ser pres com a norma general).

 Comenta deu dels tretze refranys sobre la primavera que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.

Versos

Versos

I TANMATEIX

I tanmateix, 

si no demostram,

ferventment,

que estimam

a qui estimam,

de què serveix fer-ho?

No podem deixar pansir

els sentiments 

en aquest grotesc oblit,

com quan no deixam podrir 

la fruita madura al rebost

i ens la menjam 

perquè no s'acabi de perdre 

del tot.

Que ploguin llavors sinceres...

Antònia Lladonet 

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: ferventment, pansir, grotesc, llavors.

5. Fes un resum del sig
nificat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Love

Love

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Amor , amb amor es paga:

mans gelades,enamorades:

casares no es sols porta el ram:

estimar i no ser estimat es com respondre i no ser preguntat:

amors i juraments se l's endu el vent:

El cor de les personas, ningú hi entra:
als amors passen , els amics queden:
Le amor es com la lluna, si no au-menta minva:

De el mal de amor, els metges no en curen:

Allal on hi ha amor , no hi ha rancor:

                   1. Fes una entrada lliure, sobre un tema que et cridi molt l'atenció en l'actualitat. La pots fer en la llengua que vulguis. També hi has de penjar imatges adients.

me gusta muchisimo la música , es un gran tema del que hblar ya que sin la música seria imposible vivir ya que la música en muchos casos ayuda a muchas personas a aclarar sus mentes y esp me agrada.
Para algunas personas la música es imprescindible en la vida y me llama mucho la atención que hay muchisimas personas capaces de crear musica increible, que hay algunos canatntes que hacen música a veces un poco estraña pero siempre intentan expresar algo. La música para algunas personas es como un medio en el cula desahogar todo lo que sienten y no son capaces de decirlo. 
 A mi me gustan muchisimos cantates pero hay un chico bastante expecial que se llama javier ( Dante) hace canciones que te hacen pensar mucho en la vida y eso me gusta.

Comentari de text

Comentari de text

COMENTA AQUEST TEXT AL TEU BLOG . EN FAS UN RESUM I UNA DESCRIPCIÓ DELS PENSAMENTS DE LA PROTAGONISTA. PENJA UNA IMATGE ADIENT. 

                           EL GAT NEGRE D'ULLS VERDS

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.

Més art

Més art

 Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Chema Madoz (Madrid, 1958), és fill únic, el seu pare empleat de banca i la seva mare dona de casa. És un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint altes cotes de popularitat.

Amant del blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.

Es va formar a la Universitat Complutense de Madrid.