1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré alè pagès imprès
irlandès cinquè només entès també
consomé congres gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs coto refós
exclòs allò però sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
Rivet colliu demà permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
Procés respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telèfon debel rèiem
escrivia orígens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palau et hostilitat ciència exigua dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correcta ment aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassís elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, Però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estrany ament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, Peró que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent Francès, Peró nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
ega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu
L'amistat
Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu. Ho pots fer en la llengua que vulguis.
Reflexions
1. Cerca informació sobre qui era Sigmund Freud i escriu les coses més rellevants de la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona.
2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.
3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.
El neuròleg austríac Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va néixer a Freiberg (Moldàvia) el 6 de maig de 1856 i va morir el 23 de setembre de 1939 a Londres. El recordem llegint-ne 14 reflexions.
(Extret de la revista catorze.cat)
1. Som amos del que callem i esclaus del que diem.
2. No som mai tan vulnerables com quan estimem.
3. He estat afortunat a la vida: res m’ha estat fàcil.
4. Només l'experiència personal fa l’home més savi.
5. Les emocions que no expresses mai moriran, han quedat enterrades vives i tornaran més endavant.
6. Abans d’autodiagnosticar-te depressió o auto estima baixa, assegura’t que no estàs envoltat d'imbècils.
7. Rere les teves vulnerabilitats s’hi amaga la teva força.
8. Els nens no busquen cridar l’atenció, sinó tenir amor.
9. L’única persona amb qui et pots comparar és amb el teu jo del passat.
10. La ment és com un iceberg del qual només sura a l’aigua una setena part del seu volum. Només en coneixem una petita part.
11. La majoria de la gent realment no vol la llibertat, perquè implica responsabilitat, i la majoria de la gent té por de la responsabilitat.
12. Et pots defensar dels atacs, però davant dels elogis estàs indefens.
13. Si dues persones sempre estan d’acord amb tot, puc assegurar-te que un dels dos pensa per l’altre.
14. Error a error descobreixes la veritat.
2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.
3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.
El neuròleg austríac Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va néixer a Freiberg (Moldàvia) el 6 de maig de 1856 i va morir el 23 de setembre de 1939 a Londres. El recordem llegint-ne 14 reflexions.
(Extret de la revista catorze.cat)
Foto: Luca Rossato
1. Som amos del que callem i esclaus del que diem.
2. No som mai tan vulnerables com quan estimem.
3. He estat afortunat a la vida: res m’ha estat fàcil.
4. Només l'experiència personal fa l’home més savi.
5. Les emocions que no expresses mai moriran, han quedat enterrades vives i tornaran més endavant.
6. Abans d’autodiagnosticar-te depressió o auto estima baixa, assegura’t que no estàs envoltat d'imbècils.
7. Rere les teves vulnerabilitats s’hi amaga la teva força.
8. Els nens no busquen cridar l’atenció, sinó tenir amor.
9. L’única persona amb qui et pots comparar és amb el teu jo del passat.
10. La ment és com un iceberg del qual només sura a l’aigua una setena part del seu volum. Només en coneixem una petita part.
11. La majoria de la gent realment no vol la llibertat, perquè implica responsabilitat, i la majoria de la gent té por de la responsabilitat.
12. Et pots defensar dels atacs, però davant dels elogis estàs indefens.
13. Si dues persones sempre estan d’acord amb tot, puc assegurar-te que un dels dos pensa per l’altre.
14. Error a error descobreixes la veritat.
La llibertat
LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)
Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?
Benvinguts i benvingudes!
Benvinguts i benvingudes a una manera de fer feina diferent de l'habitual. Benvinguts i benvingudes al món dels blogs. Aquest serà el blog general de classe on trobareu penjada la feina diària i els enllaços als diferents blogs del grup.
Au idò, a fer feina! Desig que vos agradi! Començam el viatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada