* Entrada lliure.

CAMPS DE CONCENTRACIÓ.

Els camps de concentració varen ser un llocs desagradables, dolents i mil millons de coses mes...

Els camps de concentració nazis foren els camps de concentració que s'utilitzaren inicialment com a element dissuasiu a l'Alemanya nazi davant la possible oposició comunista i com a presons dels quadres dirigents de les forces subversives. La doctrina totalitarista del nazisme no tolerava l'existència de cap manifestació d'independència en relació a la ideologia del règim. Aquesta determinació ideològica es materialitza en aquestes instal·lacions. Els camps de concentració serviren per a l'eliminació de la societat alemanya de les persones dissidents o bé declarades enemigues del règim mitjançant la reclusió preventiva. Amb el temps el nombre de detinguts va anar creixent així com el nombre de camps i moltes d'aquestes instal·lacions es convertiren en punt d'execucions extra judicials de ciutadans alemanys i d'arreu dels territoris conquerits. Alguns d'aquests camps, especialment aquells construïts fora d'Alemanya, es referen convertint-los en part de la Solució final en camps d'extermini, instal·lacions destinades a la recepció de presoners, execució i eliminació dels cadàvers en un macabre procés industrial de l'economia de guerra nazi on les pertinences i inclús el seu propi pel o les dents d'or eren espoliades dels cadàvers per a engreixar el motor de la guerra.
Entre 1933 i 1939 es desenvolupa el sistema de camps de concentració nazi, on es confinen els opositors, reals o suposats, al règim (comunistes, socialistes, demòcrates...). Són detinguts en virtut dels poders que Hitler concedeix a la policia després de l'Incendi del Reichstag, segons el sistema de la “Schutzhaft (detenció protectiva), que permet la privació de llibertat de ciutadans alemanys a criteri arbitrari de la policia, per una durada indefinida, sense possibilitat d'apel·lació ni d'habeas corpus. A l'inici de la guerra, el 1939 als camps de concentració nazis ja hi havia unes 8.000 persones.